L'origen exacte del nostre festeig continua sent incert, ja que no es coneixen amb precisió els seus inicis a la localitat, cosa que si se sap, per documentació trobada al Museu Comarcal del Montsià, és que es feia servir lligat per a transportar un sol animal entre poblacions, quan no hi havien transports. A la nostra població, La Ràpita, des de temps immemorables es treia el bou pels carrers, capllaçat a les festes majors en honor al patró Sant Jaume. El nom d'aquesta modalitat el dóna el tram curt de corda que trençada a cada cap una gasa anomenada “capllaç” i lligat serveix per passar les cordes i un cop acabada la festa es talla per no haver de sacrificar la corda ferma.
Des de feia molts anys hi havia un grup de gent que es trobaven per anar a buscar un bou i al matí següent treure'l pels carrers lligat a unes cordes sent passejat per tota la localitat, però aquest festeig no era de forma regular, igual es feia diversos anys seguits, com s'estava diversos anys sense fer o de forma aleatòria. L'any 1.975 es van trobar uns aficionats i es van reunir amb l'alcalde demanant l'inici de forma habitual i seguida d'aquesta modalitat, es van reunir el dia 18 de juliol en un bar de la població i després de fer el cafè es van dirigir a una ramaderia de la població Castellonenca de Cabanes a buscar i comprar un bou per passejar per tots els seus carrers. allí es trobaven amb els seus cotxes van emprendre l'entrada a la població, com volien cridar l'atenció i que sabessin que ja havia arribat l'exemplar a la població es va començar fent sonar els clàxon i en acabar l'entrada es va procedir a descarregar l'animal a un pati a tipus de corral fins al matí es va procedir a capllaçar, passejar-lo per tota la població i acabar a l'escorxador municipal per sacrificar-lo i tallar-lo a parts iguals que es van repartir entre tots els socis i comerços que els van ajudar en aquesta nova gesta.
Des d'aleshores, la nostra penya continua sent fidel a aquests començaments anant a buscar l'animal el divendres anterior al començament de les festes, passar el dia a la finca i tornar a la població fent sonar els clàxon en una comitiva on el camió del ramader amb el bou va davant amb un integrant de la penya pujat dalt de la cabina i sentat amb una bandera (ès una còpia de la que es va portar els primers anys de la nostra entitat fins que l'any 1983 es va fer una bandera brodada i de més importància), arribant a la plaça de l'Ajuntament on es deixen els vehicles i es comença una cercavila pels carrers de la població acompanyats per la xaranga.
A les 6 del matí es fa una “Manyanita” amenitzada per xaranga i on es reparteix còc, coquetes y mistela per als assistents, desprès la xaranga va fent una cercavila fins arribar a la plaça del Ajuntament on espera el camiò amb el bou, on se li fica el “capllaç” , es pasen les cordes fins a les 7 del matí que s'obren les portes del camió i es dòna pas a còrrer i passejar per la població seguint un recorregut que actualment per la llei que regula els actes tradicionals amb bous a Catalunya es traça donant-ho a conèixer amb anterioritat.
Des que l'any 2.000 per causa de la malaltia de les vaques boges i el control i restriccions amb alts costos que es van imposar es va deixar de sacrificar l'animal i en lloc de comprar-lo fos llogat i tornat a la finca. La nostra entitat compta actualment amb més de 150 socis entre homes i dones de molt variades edats i que la dirigeix una junta directiva que la componen 10 persones. A més de fer aquesta festa tan tradicional del bou capllaçat, la nostra entitat és l'encarregada de cuinar i repartir un dinar d'estofat amb carn de bou de carnisseria (no de lídia) per a 2.000 persones.
